Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure. Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra. Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
El mar esquitxa plors i desitjos i grans policromies de tristeses. El seu color platí esquerda retrobaments antagònics. Una plàtera de somnis i somriures maquilla blasfèmies d'una pigmentació anònima i blana. La seva veu brava escup esgarips d'esperances estrafetes amb les mans buides i els ulls tancats. La constància no la vaig perdre mai.
Molta gent es pensa que les sirenes som dones amb cua de peix, però ara ja no és així. Un dia varem sortir de l’aigua i encara no podem tornar. Ens van expulsar del mar mes el cor s’hi va quedar. Un dia us explicaré perquè.
Cada dia recordo com, de petita, nedava i em sentia lliure sota l’aigua. De tant en tant ens trobàvem amb els nostres cosins els dofins i jugàvem fins que els nostres pares ens cridaven perquè ens allunyàvem massa de casa nostra. Vivíem al fons marí envoltats de corall vermell i, per això, ara, a totes les finestres de casa els poso alguna flor vermella, m’hi fa recordar la infantesa...
Sempre hi planto roses i roselles, azalees, clavells vermells, gerberes, begònies, sàlvia vermella, tulipes, calanxoes ... tot l’any ben vermell perquè em senti com si hagués tornat cap a casa.
I les finestres, pobretes, demanen a crits que les pinti. Gairebé escolto els seus plors cada vespre quan rego les flors, però són imaginacions meves. M’hi repenjo una estoneta i escolto la remor del mar i els gemecs de molts cors de sirenes plorant perquè algun dia puguem retornar... I per això he decidit de fer-ho, un color rosadet perquè les flors hi destaquin encara més i s’assemblin a l’or de la mediterrània. I fixeu-vos com és la vida que avui, en repenjar-m’hi m’ha semblat escoltar alguns somriures...
Amics i amigues, si visiteu aquest blog, heu de saber que és un fill del blog mare Transparència, un blog fèrtil que va donant els seus fruits. Els posts publicats en aquest blog han estat publicats anteriorment a Transparència.
