
La platja enyora brogit
mentre la llum del món
s'apaga
per amagar amors i nostàlgies.
Un dofí cerca un jaç
de color de mar.
I quan dansa en l'horitzó
tanco els ulls
mentre la pluja
em mulla l'ànima.
Un cranc cerca un jaç
de color de plor.
Transparència
Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada