MEDITERRÀNIA

MEDITERRÀNIA

Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure.
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.


divendres, 12 de desembre del 2008

OBSCURITAT


Fades,
que s'emporten
penombres amb tuls
i follets
que despullen
lligams foscants.
Somnis d’inflexions
netes,
letàrgies de tons
serens.

http://www.youtube.com/watch?v=elAnjdmzuHA

1 comentari:

Cèlia ha dit...

Blogger Cesc ha dit...

si les letargies són de tons serens tot es veu més clar... per cert, veure cometnaris dep ersones a qui admires és tot un plaer :) es nota que som de les mateixes terres :)

diumenge, 7 / desembre / 2008 12:12:00 CET
Elimina
Blogger Striper ha dit...

Fades amb penombres jo sempre que em visiten les veig radiants.

diumenge, 7 / desembre / 2008 18:43:00 CET
Elimina
Blogger - assumpta - ha dit...

Obscuritat ... que no és tanta amb aquests tons serens que ens aportes ...

diumenge, 7 / desembre / 2008 19:50:00 CET
Elimina
Blogger Laura ha dit...

De petita mirava la pols a contrallum i m'agradava pensar que en algunt moment veuria una fada petitona, com un esquitx de llum més fort... quines coses, eh? Fades i follets poden estar contents de com els descrius, seria bonic un recull amb dibuixos... Petons.

diumenge, 7 / desembre / 2008 23:46:00 CET
Elimina
Blogger zel ha dit...

deixa'm que m'endugui una fada durants uns dies, i també un follet, que em desfacin les boires...

dilluns, 8 / desembre / 2008 12:04:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Cesc, de les mateixes terres i amor compartit per lletres, llocs, espias i temps!

Oh, Striper, quina sort que tens!

gràcies assumpta, és que encara tinc por a la foscor, sort d'elles que em vetllen!

Laura, i si continues mirant bé, pots dur-te alguna sorpresa!

zel, i tant! Podem compartir fins i tot les fades i els follets, que segur et faran somriure amb les seves entremaliadures i s'enduran, sens dubte, una mica d'obscuritat...

dilluns, 8 / desembre / 2008 12:37:00 CET
Elimina
Blogger menta fresca ha dit...

on en puc trovar una de fada que s'endugui les penombres que m'envolten però que torni ella al meu costat?

dilluns, 8 / desembre / 2008 13:01:00 CET
Elimina
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...

l'obscuriotat és bona per trobar-nos amb nosaltres mateixos i els nostres pensaments

dilluns, 8 / desembre / 2008 13:04:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...

No hi ha foscor,
potser hi ha
ulls poc oberts,
o una ombra que
se'ns enganxa
com una llufa.

Somnis de mons nets.

Lligams lliscants.

Desperta de la
teva letàrgia
ara veuràs el món
sense llençols postissos,
tot és net i clar
com a cala lluna...

Amb la serenitat
dels tons dibuixaràs
el teu món
-que ja ho fas-
i borraràs qualsevol
gargot imposat.


Cèlia perdona, deu ser l'escudella que m'ha représ però no he sabut respondre d'altra manera a la teva OBSCURITAT.

Una abraçada.
onatge

dilluns, 8 / desembre / 2008 15:03:00 CET
Elimina
Blogger Carme ha dit...

M'agraden les fades i els follets.

Fades
que apareixen
entre espurnes de llum
i follets
que ens acompanyen
en les hores més fosques
i en els somnis més nets
que ens mostren el camí
mentre totes les letàrgies
canvien de to
lentament
fins a trobar el color precís
que buscàvem.

dimarts, 9 / desembre / 2008 01:00:00 CET
Elimina
Blogger Mon ha dit...

si tanco ben fort els ulls i ho desitjo de tot cor vidran les fades?

dimecres, 10 / desembre / 2008 01:59:00 CET
Elimina
Blogger menta fresca ha dit...

m'agraden aquests jocs de respostes, si m'agraden celia, onatge, carme...

dimecres, 10 / desembre / 2008 18:29:00 CET
Elimina
Blogger zel ha dit...

sovint necessites
sostreure't de tot
i entrar en una volguda hivernació
una letargia forçada
per intentar recuperar
la força de la sang
la fúria del desig
l'ànsia de la vida
la realitat de la rebel.lió
i, més enllà de l'hivern
sortir serenament i decidida
a conquerir el món
i la llibertat perduda

dijous, 11 / desembre / 2008 21:11:00 CET
Elimina
Blogger Lliri blanc ha dit...

De petita em portaven a jugar en un bosc anomenat "de les fades"i encara em veig corrint sota aquelles plantes tan llargues que a mirar-les de baix feia voltejar el capfins al punt que creia de veure aquestes estranyes creatures...

divendres, 12 / desembre / 2008 21:09:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...

Un escrit molt bell. Però sí que hi ha foscor, i llum i, sobretot, clarobscurs.
Salut!

dissabte, 13 / desembre / 2008 02:24:00 CET