MEDITERRÀNIA

MEDITERRÀNIA

Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure.
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.


dimarts, 23 de març del 2010

OLOR DE MAR PLATÍ

Fot. Cèlia (Mediterrània)
El mar esquitxa plors
i desitjos
i grans policromies
de tristeses.
El seu color platí
esquerda retrobaments antagònics.
Una plàtera de somnis
i somriures
maquilla blasfèmies d'una pigmentació
anònima i blana.
La seva veu brava
escup esgarips d'esperances estrafetes
amb les mans buides
i els ulls tancats.
La constància
no la vaig perdre mai.

diumenge, 31 de gener del 2010

L'OR DE LA MEDITERRÀNIA


Molta gent  es pensa que les sirenes som dones amb cua de peix, però ara ja no és així. Un dia varem sortir de l’aigua i encara no podem tornar. Ens van expulsar del mar mes el cor s’hi va quedar. Un dia us explicaré perquè.
Cada dia recordo com, de petita,  nedava i em sentia lliure sota l’aigua. De tant en tant ens trobàvem amb els nostres cosins els dofins i jugàvem fins que els nostres pares ens cridaven perquè ens allunyàvem massa de casa nostra. Vivíem al fons marí envoltats de corall vermell i, per això, ara, a totes les finestres de casa els poso alguna flor vermella, m’hi fa recordar la infantesa...
Sempre hi planto roses i roselles, azalees, clavells vermells,  gerberes, begònies, sàlvia vermella, tulipes, calanxoes ...  tot l’any ben vermell perquè em senti com si hagués tornat cap a casa.
I les finestres, pobretes, demanen a crits que les pinti. Gairebé escolto els seus plors cada vespre quan rego les flors, però són imaginacions meves. M’hi repenjo una estoneta i escolto la remor del mar i els  gemecs de molts cors de sirenes plorant perquè algun dia puguem retornar...  I per això he decidit de fer-ho, un color rosadet perquè les flors hi destaquin encara més i s’assemblin a l’or de la mediterrània. I fixeu-vos com és la vida que avui, en repenjar-m’hi m’ha semblat escoltar alguns somriures...


dimecres, 8 d’abril del 2009

ENYOR


La platja enyora brogit
mentre la llum del món
s'apaga
per amagar amors i nostàlgies.


Un dofí cerca un jaç
de color de mar.


I quan dansa en l'horitzó
tanco els ulls
mentre la pluja
em mulla l'ànima.


Un cranc cerca un jaç
de color de plor.

divendres, 12 de desembre del 2008

OBSCURITAT


Fades,
que s'emporten
penombres amb tuls
i follets
que despullen
lligams foscants.
Somnis d’inflexions
netes,
letàrgies de tons
serens.

http://www.youtube.com/watch?v=elAnjdmzuHA

dimarts, 2 de desembre del 2008

NIMFES MARINES


Nimfes del mar,

Deixeu-me navegar

pels vostres cabells

avellanats.

Ensenyeu-me a cantar

el cants més àvols,

i tocar la siringa

dels antics…

Deposeu-me al fons

de l'aigua pàl·lida,

entre el sol ambrat

i la lluna narceïna.

Deixeu-me restar

dins la corol·la labiada

dels vostres esculls

per somriure malenconiosa

dels pèrfids pensaments

dels vostres llavis.

Deixeu-me estirar la sirga

per estimar-vos dins del mar

i enfilar-me en vostres roques

sense por.

TRANSPARÈNCIA D'ÀNIMA


Sobre les roques

els llavis

s'unien

en el més pur

desig

de coneixença.


Encalmava l'ànima

la suggeridora melodia

dels seus cants seductors,

mentre l'aire blindat

s'enduia notes com corimbes

cicatritzant pors,

guarint torbaments.


Bescanviaven somnis

imatges de terra

imatges de mar

transparències d'aigua

transparències d’ànima.


Sobre les roques

els òrgans

s'unien

en el més pur

desig

de coneixença.

SIRENES


Vostres veus

porten el verí

de la inconsciència:

en l'aigua clara,

la mar valenta,

la sorra tèbia,

el sol ardent.

Vostres cants

no em deixen

resistir...

D'on surt la vostra llegenda?