Nimfes del mar,
Deixeu-me navegar
pels vostres cabells
avellanats.
Ensenyeu-me a cantar
el cants més àvols,
i tocar la siringa
dels antics…
Deposeu-me al fons
de l'aigua pàl·lida,
entre el sol ambrat
i la lluna narceïna.
Deixeu-me restar
dins la corol·la labiada
dels vostres esculls
per somriure malenconiosa
dels pèrfids pensaments
dels vostres llavis.
Deixeu-me estirar la sirga
per estimar-vos dins del mari enfilar-me en vostres roques
sense por.
1 comentari:
Blogger Striper ha dit...
M'agraden les nimfas ja siguin de mar o de terra endins pero sempre em plau tant escoltar el seu cant a prop.
dijous, 20 / novembre / 2008 21:37:00 CET
Elimina
Blogger fermin ha dit...
La calidesa d'aquesta suau melodia en dona pau d'esperit. Tres vegades tres, que l'escolto i crec que o faré una quarta, quinta, sesta...
Un gran regal per als teus incondicionals.
Una abraçada bonica.
dijous, 20 / novembre / 2008 21:51:00 CET
Elimina
Blogger Carme ha dit...
Ara sóc jo que no sé què dir, m'has deixat totalment bocabadada. Un llenguatge poètic, estremidor.
dijous, 20 / novembre / 2008 22:07:00 CET
Elimina
Blogger novesflors ha dit...
Tot molt delicat. Però més encara que el vídeo m'agrada molt especialment el teu poema.
dijous, 20 / novembre / 2008 22:27:00 CET
Elimina
Blogger Cesc ha dit...
Sempre em quedo sense paraules... impressionant... nimfes... :)
dijous, 20 / novembre / 2008 23:34:00 CET
Elimina
Blogger Rosenrod ha dit...
¡Qué bueno sería que ellas nos cuidaran...!
Un saludo!
divendres, 21 / novembre / 2008 00:50:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...
Una vegada vaig conéixer una bella nimfa marina però, amb el temps, va esdevenir tauró.
Què hi farem.
divendres, 21 / novembre / 2008 11:13:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...
Per cert, crec que les imatges de la Zena Holloway t'agradaran: http://www.zenaholloway.com/zena.html
divendres, 21 / novembre / 2008 11:15:00 CET
Elimina
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...
La nuesa de la pell i les estrelles.
En el silenci del camp, remor de pins.
El batec del meu pols s'accelerava
i a la platja del teu cos somniava
allò que era realitat:
Tombada junt a mi el cel miraves
i li oferies les dunes del teu cos.
De sobte tingué enveja
del cel i de la terra
i entre els meus braços
el vaig prendre ben fort.
De vellut i de nacre era formada
la suau realitat de ta presència.
De vellut i de nacre,
tebi contacte que em despertà
d'aquell somni joiós.
divendres, 21 / novembre / 2008 19:01:00 CET
Elimina
Anònim gripaublau ha dit...
Fa uns dies sirenes, ara nimfes... restaré atrapat per sempre a l'encanteri de la mar.
divendres, 21 / novembre / 2008 20:47:00 CET
Elimina
Blogger mossèn ha dit...
atureu-vos i espereu-me que hi vinc corrents !!! ... vaja, m'he oblidat el banyador !!! ... tant fa ... salut
divendres, 21 / novembre / 2008 23:17:00 CET
Elimina
Blogger zel ha dit...
Vull una estona de mar per perdre les penes, negar-les i deixar-les per sempre...
dissabte, 22 / novembre / 2008 00:10:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Striper, dona salseta a la vida!
Fermí, vaig estar força estona escollint alguna cosa especial que reflectís com podia ser una mermaid i aquesta és la que més s'aproximava. Sensual i relaxant...
Gràcies Carme, tot i que aquests pensaments sirenístics tenen els seus anyets, els he fet alguna actualització. Necessitava algun toc de fantasia en aquests temps una mica crus!
Novesflors, delicat? Allunyar els pensaments en tocs d'rrealitat i somnis!
Cesc, tu en tens moltes de paraules, tantes que em costa de seguir el ritme. Gràcies com sempre per ser-hi!
Rosenrod, tanca els ulls, imagina una pel·lícula personal... oi que sí que ho fan? De vegades no cal anar al cine!
Jeroni, i jo he conegut sàtirs faunes! però així pots tenir inspiració per una altra història terrorífica!
I gràcies per l'adreça, que vaig ara mateix a visitar!
Té, gràcies com sempre per la teva visita amb paraules belles, aquestes podrien molt ben ser per a una sirena...
Gripaublau, la imaginació pot atrapar fort! i si és amb nimfes, millor que millor!
Mossèn, amb aquests pensaments vostres, no m'estranya que s'hi quedi. No li cal banyador, home, que les sirenes no en gasten!
Zel, cal anar combinant els moments, els de tendres, els d'enyorança, els d'amor i els de lluita. Cada moment al seu temps...
dissabte, 22 / novembre / 2008 10:00:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...
No sé si és bo
que les nimfes
et concedeixin tot
el que demanes.
Si fos que sí,
seguiries enfilant-te
a les seves
roques sense por?
Mentre tu, a les roques,
jo caminaré per
la platja solitària:
petxines obertes,
promeses de testament
sota la mriada
de la lluna.
Es farà fosc
i ens mirarem
amb l'abraçada
del far. Esdevindrem
nàufrags del
mateix viatge?
O ens alliberarem
del plom de la sirga
i serem lliures
a l'horitzó proper?
Nimfa Cèlia fins ara.
onatge
dissabte, 22 / novembre / 2008 13:56:00 CET
Elimina
Blogger Laura ha dit...
Descrites així les nimfes no poden ser perilloses. Líriques, somniadores, sensuals, musicals... però un risc per a l'ànima valenta? mai! :-)
dissabte, 22 / novembre / 2008 23:13:00 CET
Elimina
Blogger Lliri blanc ha dit...
Un cant suau per endolcir la mort...
diumenge, 23 / novembre / 2008 21:44:00 CET
Elimina
Blogger Joan Martín ha dit...
Potser quan un demana el que vol a les nimfes del mar aquestes són menys nimfes. Bé ja imagino que la cosa no va per aquí sinó més aviat per escoltar el càntic d'aquest poema ampli i apassionat.
dilluns, 24 / novembre / 2008 00:00:00 CET
Elimina
Blogger Sal Ober ha dit...
como tu lengua es tan distante e tan cercana de la mia.
me gusto mucho lerte
saludos
http:\\coresemtonsdecinza.blogspot.com
dilluns, 24 / novembre / 2008 12:43:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Onatge, home de mar i, mentre passeges solitari per la platja, crea nous poemes per a naltros...
Laura, perilloses les sirenes? no sé si ho sabrem mai, és la manera de no trencar el misteri... Per cert, ben tornada d'aquestes vacances de terra endins però relaxants i fructíferes!
Lliri, sembla suau però...amor i mort, que en són de diferents i com s'assemblen!
Va de desig,Joan, va d'humanitat, va d'amor i de mort (que no ho havia pensat, però Lliri blanc li ha trobat i..., més del que em pensava!), va de vida!
Curiós també que hi trobeu dolçor i passió, pau d'esperit, delicat, oferiment sexual... i tots teniu raó!
Sal ober, el mateix m'ha passat a mi, oi que no necessitem traductor?
gràcies per la visita, jo també et llegiré a tu!
dilluns, 24 / novembre / 2008 18:23:00 CET
Elimina
Blogger NeoPoeta ha dit...
M'encanten, moltissim, les sirenes!
dilluns, 24 / novembre / 2008 22:14:00 CET
Publica un comentari a l'entrada