MEDITERRÀNIA

MEDITERRÀNIA

Els nostres avantpassats vivien a l'aigua. Treien el cap enfora tot mirant la terra. Somiaven que algun dia hi podríem viure.
Cada home i cada dona hauria de tenir el seu propi tros de terra.
Ara, jo somio poder tornar a l'aigua, nedar lliure per l'immens oceà, tornar a tenir escates i cua de peix, viure sense paraules, només els sons del mar.


dimarts, 2 de desembre del 2008

SIRENES


Vostres veus

porten el verí

de la inconsciència:

en l'aigua clara,

la mar valenta,

la sorra tèbia,

el sol ardent.

Vostres cants

no em deixen

resistir...

D'on surt la vostra llegenda?

1 comentari:

Cèlia ha dit...

Blogger Carme ha dit...

D'on surten les llegendes? Dels desitjos? dels somnis? d'experiències manipulades? De pura invenció? O potser d'una mica de tot?

divendres, 7 / novembre / 2008 21:16:00 CET
Elimina
Blogger Cesc ha dit...

I qui sap... d'on venim, d'on anem i si serem una llegenda entre moltes quan no respirem...

divendres, 7 / novembre / 2008 21:24:00 CET
Elimina
Blogger Striper ha dit...

De Mariners necessitats de musica i fantasia.

divendres, 7 / novembre / 2008 21:42:00 CET
Elimina
Anònim novesflors ha dit...

Potser el cant de les sirenes no és més que la veu de l'aigua, la seua bellesa indescriptible, la seua atracció, i també el seu poder, de vegades temible...

divendres, 7 / novembre / 2008 22:12:00 CET
Elimina
Blogger Jesús M. Tibau ha dit...

la temptació de caure seduïts pel seu cant és massa gran

divendres, 7 / novembre / 2008 22:39:00 CET
Elimina
Blogger Lliri blanc ha dit...

Hi ha tres llegendes:una greca que diu que son nascudes d'una gota de sang del deu del riu Acheloo, amb el cap de dona i el cos d'ocell però amb els pits .A l'edat mitjana prenen la forma més coneguda de dona-peix amb la veu que encanta els homes.Dins l'escatologia postomerica venen collocades dins l'oltretomba.havien el deure d'encantar qui arribava dins l'aldilà per rendre la mort més suau. Les sirenes per això son al mateix temps horror i fascinacio' de la mort.
Poema interessant acompanyat d'una musica que encanta!

Demano disculpa per les faltes.

divendres, 7 / novembre / 2008 23:34:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Gràcies Lliri blanc per les precioses llegendes, molt boniques. Em crida l'atenció quan dius que són horror i al mateix temps, fascinació de la mort. Ho he trobat exquisit i t'ho agraeixo molt. Moltes gràcies!

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:06:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Segons diuen les llegendes sí Gràcies Jesús pels teus jocs i compartir bones estones amb naltros!

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:13:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Quina imatge més paradisíaca i poètica. Jo hi afegiria potser d'un record ancestral de quan vivíem al mar... i només potser...

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:18:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

I després de la poesia de novesflors, l'striper aporta alegria. Moltes gràcies per donar el teu color!

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:20:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Cesc, gràcies per afegir la imaginació i la filosofia, a dosis per igual.

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:22:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Com sempre, Carme, el teu comentari és ben encertat. Sense sentenciar opinions, obres moltes portes al raonament. M'hi poso, a pensar, ràpidament!

dissabte, 8 / novembre / 2008 00:23:00 CET
Elimina
Blogger zel ha dit...

No escoltis gaire les sirenes, et distreuran i et robaran la vida...diuen...

dissabte, 8 / novembre / 2008 19:40:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

De vegades, Zel, ens deixem seduir pels verins de la inconsciència...

dissabte, 8 / novembre / 2008 20:27:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...

Nascuda
de la gran
vagina de la mar,
vas trencar
aigües i l'onatge
et bressolà fins
a la sorra, però
tu, sempre
asseguda a la roca.

La teva mirada
és com el far
d'anar i no tornar.

Embriagues cap
a un viatge
sense retorn...

Cèlia una abraçada.
onatge

diumenge, 9 / novembre / 2008 00:26:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Cap a on? Cap a on ens sedueix? On ens porta el viatge sense retorn?
Moltes gràcies Onatge pels teus versos!

diumenge, 9 / novembre / 2008 08:55:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...

De moment el viatge ens porta cap a la sirena...
Ens sedueix cap al desig cap a la bellesa.
El viatge sense retorn potser és que qudem enlluernats i no recordem d'on venim.
Això de "sirena" sembla masclista. Si les dones haguessin viatjat navegant, segurament que també estaríem parlant de "sireno".
No sé si han existit o no, penso que devia ser un enyorament de dies navegant pel mar, i enmig de la soledat veien una sirena emergent del mar.

Salut.
onatge

diumenge, 9 / novembre / 2008 15:11:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Doncs jo penso que forma part de la memòria ancestral de quan encara l'evolució no ens havia fet sortir cap a terra... i si no és així, a mi m'agrada pensar-ho! Quan nedo i em capbusso, quan em passo estona dins l'aigua mirant el cel, penso que és el lloc on sóc més feliç!

diumenge, 9 / novembre / 2008 22:48:00 CET
Elimina
Blogger Laura ha dit...

Sirena... atia la pena amb màgia de nena i desig de dona serena.
Sí que és un verí, la inconsciència...
Has fet un retrat preciós d'aquestes filles del mar i de la llegenda.

dilluns, 10 / novembre / 2008 00:13:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...

Algunes sirenes són tan irresistibles...

dilluns, 10 / novembre / 2008 01:56:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Gràcies, Laura. Veritablement la inconsciència és un verí i un desig moltes vegades... qui no ha caigut al parany?

dilluns, 10 / novembre / 2008 17:42:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Jeroni, cal fer servir el cap i saber escollir els camins...

dilluns, 10 / novembre / 2008 17:43:00 CET
Elimina
Anònim gripaublau ha dit...

Resistir el cant de la sirena? Jo vull ser seduït i somriure eternament en el regne bressolant de la mar...

dimecres, 12 / novembre / 2008 15:26:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Un gripaublau seduït i valent! les dones peix tenen dons especials...

dimecres, 12 / novembre / 2008 17:49:00 CET
Elimina
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

Miquel Martí i Pol a cinc anys de la seva mort

petonets

dimecres, 12 / novembre / 2008 19:17:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Tens tota la raó, amb enyorança al nostre poeta:

"L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.

Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.

Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs
però qui sap si una mica més dòcils al missatge."

Miquel Martí i Pol

Un petó!

dimecres, 12 / novembre / 2008 21:39:00 CET
Elimina
Blogger Menxa ha dit...

Les sirenes són éssers que sempre m'han intrigat i atret. Si les sentíssim cantar estic segura que els seus cants ens evocarien a l'onatge...

dijous, 13 / novembre / 2008 18:00:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

Molt suggerent Menxa! bonica idea!

dijous, 13 / novembre / 2008 18:13:00 CET
Elimina
Blogger Joan Martín ha dit...

Crec que els mites donen una idea fidel i mai definida del que som i sentim en el més profund i no tant, sempre endolcits pel plaer d'algun bell artifici com el de la paraula. I en aquest, el teu, cas passa igual.

dijous, 13 / novembre / 2008 18:58:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...

M'encanta el teu punt de vista, perquè somniem sirenes? què som en realitat? quins dons voldríem? força interessant el gir!

dijous, 13 / novembre / 2008 20:38:00 CET
Elimina
Blogger Mon ha dit...

Dieu-me si us plau el sexe del mar...la mar...el mar. la mar que m'enamora......ahir era meravellos veure la revolta de les ones sore la mar

diumenge, 23 / novembre / 2008 13:24:00 CET
Elimina