Sobre les roques
els llavis
s'unien
en el més pur
desig
de coneixença.
Encalmava l'ànima
la suggeridora melodia
dels seus cants seductors,
mentre l'aire blindat
s'enduia notes com corimbes
cicatritzant pors,
guarint torbaments.
Bescanviaven somnis
imatges de terra
imatges de mar
transparències d'aigua
transparències d’ànima.
Sobre les roques
els òrgans
s'unien
en el més pur
desig
de coneixença.
1 comentari:
Blogger Striper ha dit...
en el més pur
desig
de coneixença.
M'ENCANTA AQUEST POEMA.
divendres, 14 / novembre / 2008 22:37:00 CET
Elimina
Blogger merike ha dit...
Moltes abraçades!!! Sóc depressiva:-(
divendres, 14 / novembre / 2008 22:44:00 CET
Elimina
Blogger novesflors ha dit...
He entrat dins d'un conte?
Potser. Potser ara trobaré una ànima transparent.:)
divendres, 14 / novembre / 2008 22:47:00 CET
Elimina
Blogger Carme ha dit...
Oooooh! Cèlia, és preciós! M'encanta. Ja porto une s quantes llegides i rellegides i tornaré segur, quan me'n vulgui recordar i em faltin les paraules ...
divendres, 14 / novembre / 2008 23:24:00 CET
Elimina
Blogger Cesc ha dit...
De vegades em quedo que no sé què dir-te, perquè m'impressionen els teus textos i em quedo bocabadat i penso... els seus òrgans :) m'ha agradat l'expressió... i que duri...
dissabte, 15 / novembre / 2008 09:34:00 CET
Elimina
Blogger Té la mà Maria - Reus ha dit...
Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
petonets
dissabte, 15 / novembre / 2008 09:40:00 CET
Elimina
Blogger Mon ha dit...
Hola novament. A part del poema que es precios, Ara m'has tocat la fibra sensible, en Sisa la canço del sete cel, i la de benvinguda al teu blog. Jo en soc un enamorat d'aquest cantautor galactic. I et dire un petit secret.....a cau d'orella...,psss soc cantant de segon ofici, vull dir que no em guanyo les garrofes amb la musica que ja m'agradaria, i en els meus espectacles- concerts sempre en canto una....salut i abraçades
dissabte, 15 / novembre / 2008 14:34:00 CET
Elimina
Blogger NeoPoeta ha dit...
Hmm... m'ha encantat... es màgic, per els personatges, per la situació i esdeveniments... no solament màgic en el sentit literal, sinó també en sentit metafòric... irradia serenor i tranquil·litat, tendresa, amor...
Encantada d'haver arribat fins aquest blog, de veritat, penso passar-hi ben sovint!
Ens llegim!
dissabte, 15 / novembre / 2008 15:03:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Striper, sabia que t'agradaria...
Oh, Merike, passem l'hivern tots junts i ens el fem el més agradable possible!
Novesflors, sí, no tenia ganes de furgar més en la tardor..., però segur, segur, que aquestes ones guarden ànimes transparents!
Gràcies Carme, chapeau sempre per tu i els teus dibuixos inspirats en els blocaires, et felicito!
Cesc, ja t'ho he dit, idem, idem, idem, em trec el barret, sí senyor!
Gràcies Té, m'agrada molt la teva manera de visitar casa meva, amb lletres i cançons!
Bé, mon, cal guanyar les garrofes per poder continuar somniant, però cantant... seria fantàstic! Tot arribarà! I Gràcies per les teves paraules, sempre animen!
Passa, neopoeta, passeja per aquest espai si hi trobes serenor, tranquil·litat, tendresa, amor... són coses essencials per mi, tot i que hi ha de tot!
Gràcies per ser-hi, un petó!
dissabte, 15 / novembre / 2008 18:06:00 CET
Elimina
Blogger Lliri blanc ha dit...
PUR I PRECIOS!
M'ENCANTA AQUEST PASSATGE :
...L'AIRE BLINDAT S'ENDUIA...CICATRITZANT PORS, GUARINT TURBAMENT...
*-*
diumenge, 16 / novembre / 2008 14:44:00 CET
Elimina
Blogger onatge ha dit...
Sobre les roques
proximitat i llunyania...
L'ànima, flor i papallona,
nit i dia,
llibertat i cadena,
alenada per l'ofec.
Torbaments passatgers
que ens cicatritzen l'horitzó.
Somnis d'ulls oberts
al coixí damunt
de les roques.
La imatge sempre
depèn de la miòpia personal.
Damunt de les roques
tot és proper...
Els òrgans
potser només
són versos
que els falta
que la metàfora
els desperti...
Salut Cèlia.
onatge
diumenge, 16 / novembre / 2008 19:56:00 CET
Elimina
Blogger Jeroni Maleuff ha dit...
"Desig de coneixença"... quin bon desig.
diumenge, 16 / novembre / 2008 20:35:00 CET
Elimina
Blogger Margarida Aritzeta ha dit...
M'ha agradat aquesta imatge: sobre les roques, precisament, quan a la Bíblia llegim que el gra que cau damunt la roca no pot fruitar, tu hi fas néixer aquest pur desig de coneixença. Tota una troballa en l'aridesa dels temps que vivim.
diumenge, 16 / novembre / 2008 22:04:00 CET
Elimina
Blogger Tondo Rotondo ha dit...
Bo, en Sisa
dilluns, 17 / novembre / 2008 22:31:00 CET
Elimina
Blogger zel ha dit...
Jo m'apunto al més pur desig de companyia, d'amistat, de comprensió, de respecte i de vida harmònica...estic bleda...
dimecres, 19 / novembre / 2008 22:06:00 CET
Elimina
Blogger Joan Martín ha dit...
Potser passa que el desig expressat en una poesia desvetlla el sentit d'una realitat. Quina altra fora la realitat si el sentit de qui la viu anés mogut pel desig de coneixença i d'intercanvis en un llarg procés de transparència.
Salutacions.
dimecres, 19 / novembre / 2008 23:40:00 CET
Elimina
Anònim caterina ha dit...
Cèlia! Per a quan un recull de poemes publicats??? Meravellós el poema. Enhorabona! ;)
dijous, 20 / novembre / 2008 14:46:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Venint de tu, Lliri, és un honor, gràcies.
Gràcies també a tu Onatge per la teva amabilitat i pels teus poemes, els guardo amb molt de carinyo i agraïment.
Jeroni, sense aquest desig, la nostra espècie no hagués sobreviscut!
Moltes gràcies Margarida, un altre honor la teva visita i el teu comentari. Avui estic emocionada, molt emocionada!
Tondo: sí.
Zel: és lícit necessitar companyia i més lícit encara obtenir-la! Un petó, i aquí saps que en pots trobar!
Joan: sssssh! No ho diguis massa fort!
dijous, 20 / novembre / 2008 18:22:00 CET
Elimina
Blogger Cèlia ha dit...
Molt amable caterina, mai ha estat aquesta la meva intenció, quina pretensió!
Transparència és una manera que he tingut d'endreçar els meus pensaments des que anava a l'institut, és la meva vida (com bé diu en Joan Martín), una manera de fer equilibris entre els sentiments i la realitat, entre les emocions i els raonaments. cadascú busca el seu camí, però mai he pensat que això que escric sigui poesia, tot i que m'agradin molt!
dijous, 20 / novembre / 2008 18:27:00 CET
Elimina
Blogger Laura ha dit...
La paraula "pur" aplicada al desig li dona un punt irrepetible i màgic, com tot el poema. I la coneixença... també em sembla impossible d'assolir en la seva totalitat, i per això el desig tan gran d'abastar-la encara es veu més tendre.
dissabte, 22 / novembre / 2008 23:08:00 CET
Publica un comentari a l'entrada