Fot. Cèlia (Mediterrània)
El mar esquitxa plorsi desitjos
i grans policromies
de tristeses.
El seu color platí
esquerda retrobaments antagònics.
Una plàtera de somnis
i somriures
maquilla blasfèmies d'una pigmentació
anònima i blana.
La seva veu brava
escup esgarips d'esperances estrafetes
amb les mans buides
i els ulls tancats.
La constància
no la vaig perdre mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada